El tió de Nadal (també anomenat simplement tió, tronc de Nadal, soca, xoca o tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com als veïns Aragó[1] (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal) i Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal).
Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar
un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal,
normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca
en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta
diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és
simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un
tros de suro, una caixa, etc. de mides diferents segons convé per
l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar.
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.
També existeix la denominació cagatió referida a la festa de fer cagar el tió. És adequada per a referir-se a la festa, però no al tió en si mateix.
La paraula té l'origen en les cançons tradicionals que comencen amb
aquests mots, en què «caga» és un verb en imperatiu, per exemple: "Caga,
tió,/ ametlles i torró".
Tradició
Pels volts del dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre),
es comença a donar menjar cada dia al tió, i se'l tapa amb una manta
perquè no passi fred. Al Tió li agraden les mateixes coses que als
animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o
ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. En realitat hi ha
múltiples tradicions locals que a vegades prefereixen uns aliments o uns
altres.
El tió es fa cagar per la Nit de Nadal
o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A
les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el tió una estona abans de
fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d'estar encès. Però
avui en dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja
no se l'encén.
Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar
nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o
plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels quals existeixen
múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el tió no
caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una
arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra.
Tradicionalment, el tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis)
sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per
als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i
Sant Esteve,
com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però,
ha pres importància en algunes llars on és qui obsequia a la mainada o a
tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits, a
més dels obsequis tradicionals. Per aquesta avinentesa hom acostuma a
alçar el tió recolzant-lo en dues o més cadires o peces que permetin que
cagui objectes més grossos.
Soca d'olivera fent de tió
A més dels tions propis hom n'estableix a casa de familiars, com ara a
cals avis, oncles, etc. de manera que els infants poden arribar a fer
cagar més d'un tió. Quan els mateixos nens no poden fer-los cagar tots,
s'actua semblantment al matí de reis en qualsevol dels dies successius
(aprofitant normalment alguna de les reunions familiars que es
produeixen, com Sant Esteve o dies subsegüents) i la xicalla troba els
regals que els han estat cagats pel tió el dia 24 o 25.
També hi ha llocs en què el tió és comunal i tots els xics del poble acudeixen a atiar-lo per rebre els regals.
En diferents indrets de Catalunya s'ha incorporat a les celebracions nadalenques l’Oncle Buscall,[7]
un personatge que viu als boscos i que amb els seus cosins acompanya
l'arribada del tió. L'Oncle Buscall té cura dels tions que es desperten
als arbres, d'on els despenja i els lliura a la canalla perquè els facin
cagar.
Cançons a Catalunya
Caga tió
ametlles i torró'
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió'
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió!
|
» |
| « |
Caga tió
De mel i de mató
no caguis avellanes
que no ens agraden
caga torrons
que són molt bons.
|
» |
| « |
Tió, tió
Caga torró
d'avellana i de pinyó
Si no cagues botifarra
et clavarem un cop de barra.
Si no cagues torró
et clavarem un cop de bastó
Tió, tió
|
» |
| « |
Caga tió
caga torró
d'avellana i de pinyó
Si no vols cagar
garrotada va!
|
» |
| « |
Tió, tió,
caga torrons
dels fins i dels bons.
Si no en tens més
caga diners,
si no en tens prous
caga ous.
|
» |
| » |
Caga tió
tió de nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera
el pollí a dalt del pi
corre, corre Valentí!
Correu, bous i vaques
gallines amb sabates
i porcs amb sabatots
correu, correu minyons!
que la Teta fa torrons
el vicari els ha tastat
diu que són un poc salats
ai, el brut!
ai, el porc!
ai, el cara, cara, cara!
ai, el brut!
ai, el porc!
ai, el cara de pebrot! »
|
